Passat Reis, la Justin i jo continuem
xatejant, ella des de l’ordinador portàtil del cirurgià Selimion. A mi em
concedeixen el préstec a l’altre entitat. Acordem enviar-li els diners de la
medicació que ella necessita. També pago una part de la calefacció amb els
diners del préstec. Al mateix temps, en Fred Weber em reclama diners per
“començar els tràmits de dur l’or cap aquí”, al qual li nego en rodó, perquè no
veig clar que “començar els tràmits” sigui garantia de portar, veritablement,
l’or cap aquí. De manera que si li enviés els diners que em demana, segurament
me’n demanaria més posteriorment. I jo no estava en condicions d’assegurar-li
més diners.
Jo, mentrestant, em faig a la idea que
hauré de viatjar a Ghana a trobar-me la Justin i gestionar el portar l’or des
d’allà mateix, en el mateix terreny. Busco la web de l’ambaixada de Ghana i
veig els tràmits que cal fer per viatjar a Ghana. Em cal una vacuna de la febre
groga, que encara no la tinc i demano hora per posar-me-la. Però finalment me’n
desdic i no me la faig posar.
La Justin està a punt de ser donada d’alta
de l’hospital. En els nostres xats acordem que quan ella surti anirà a veure en
Fred Weber i li demanarà que li torni l’or, donat que en Fred Weber ens va dir
que si no li enviàvem els diners per l’enviament, que la Justin passés a
retirar l’or de la seva oficina.
La Justin proposa que quan ella tingui l’or
m’enviaria unes quantes barres a través d’un conegut del metge Selimion, un tal
Alex, que es dedica a això. I, que caldria pagar l’enviament. Però, d’aquesta
manera, m’asseguraria tenir una part de l’or aquí per vendre-la i aconseguir
finançament per portar la resta de l’or i a ella a Catalunya.
Arriba el dilluns, 13 de Gener i, segons la
Justin, s’ha trobat amb l’Alex i ha anat a recollir l’or de l’oficina de Fred
Weber, que segons ella estava molt enfadat.
Com que la Justin, suposadament, té l’or a
casa, és un perill, ja que altres vegades l’han assaltat a casa i ella té por.
Li envio els diners necessaris per enviar-me 5 barres d’or a la Justin el 15 de
Gener, a través d’una d’aquestes empreses d’enviament de diners. Ella anirà
acompanyada de la Mary, la fisioterapeuta amb qui va travar amistat d’ençà de
la fisioteràpia que va rebre la Justin durant l’any anterior. El mateix dia 15
la Justin m’envia un SMS dient que es dirigeix a l’oficina i que m’avisarà quan
hagi retirat els diners i es dirigeixi a l’oficina de l’Alex, que s’encarregarà
de fer l’enviament de les 5 barres.
Espero. Espero més. No arriba el missatge i
al vespre connecto al xat, on tampoc hi és ella. Truco a l’Alex, al Selimion i
a la Mary. Ningú contesta. Contacto de nou amb en Fred Weber i en Selimion per
mail. La Justin ha tornat a desaparèixer!!! I amb els meus diners!!!
Em deprimeixo, en Weber diu que ha
contactat amb la policia i que esperaran 24 hores abans de començar a
buscar-la. En Selimion no en sap res. Passo uns dies angoixat. Mentre que en
Weber em diu que probablement ella s’ha embutxacat els diners i se’ls està
gastant en algun lloc. Decideixo no agafar el telèfon quan em truquen de Ghana.
El diumenge em truquen l’Alex, en Selimion i, per impossible que sembli, rebo
una trucada del Benedict, a qui se suposava tancat a la garjola. No contesto a
ningú, però el dilluns, 20 de Gener rebo un mail del Selimion que em diu que
han trobat la Mary en molt mal estat lluny del centre de la capital, cap a una
zona rural. Decideixo no contestar-lo. Estic molt empipat i amb raó! La Justin
ha desaparegut amb una quantitat de diners significativa per mi, ja que és un
préstec i l’hauré de tornar. Veig que m’he arriscat massa i decideixo reprendre
el contacte amb en Weber.
En Fred Weber m’assegura que la Justin no
va anar a retirar l’or de la seva oficina, que l’or encara està amb ell. I que
la Justin, després de tot el que jo l’havia ajudat i de la manera que me
l’havia cregut, m’havia mentit, portat pel camí de l’amargura i havia
desaparegut amb una pila de diners que li havia enviat jo.
Ell i jo mantenim un contacte per mail molt
intens en els següents dies. Decidim que posarem l’or al meu nom. Les 16 barres
continuaven en el seu poder, segons ell i la Justin no la volia perquè m’havia
traït i no era digna de confiança. Llavors demano un segon préstec a l’entitat
que ja m’havia prestat l’anterior préstec i me’l concedeixen.
Aquests diners serviran per fer uns
documents de propietat nous i també per un document: “Memoràndum d’entesa”
entre en Fred Weber i jo, conforme ell m’ajudarà a pagar els impostos, taxes,
embarcament i certificat del govern i quan jo rebi l’or i aconsegueixi vendre’n
una part, li retorni a en Weber, per saldar el deute amb ell.
Dit i fet, li faig arribar els diners
d’aquest segon préstec, i quelcom més del meu compte corrent, que encara tenia,
per fer això. Ho fem en 3 enviaments i demano ajuda a un amic, de nom Ramón,
que posa el seu nom i DNI en l’enviament, donat que jo ja tenia el màxim enviat
el període de 3 mesos.
En qüestió de 4 dies tinc els documents al
meu mail. En Fred Weber torna a ser diligent i m’envia els documents, que he de
tornar signats i que, de fet, els torno signats. Però sorgeix un problema: El
President de Ghana, John Dramani Mahama, estableix una nova taxa, perquè la
Justin, legal propietària de l’or no hi era en la signatura dels nous documents
que em feien a mi, el nou propietari. Motiu pel qual, si no s’abonava la
quantitat de la taxa, l’or quedava immobilitzat, a l’espera de ser abonada la
taxa en la seva totalitat. Me caso en dena! Ja hi som pel tros!
Mentrestant, el meu pare m’ha ajudat per acabar
de pagar la calefacció. Ara tinc un deute menys, però les coses prenen un caire
nefast d’aquí en endavant, perquè la Justin torna a aparèixer en escena el 4 de
Febrer.
