No va trigar gaire en declarar-me el seu amor i que volia
buscar un lloc per anar a viure i fer la seva vida al costat de l’home que
estimaria sempre.
Tampoc va trigar a demanar-me diners per pagar un visat i un
bitllet d’avió per venir a viure amb mi, donat que jo visc sol i tinc un pis
per mi sol.
|
Justin |
|
Bandera de Ghana |
Ella va tenir un accident el dia abans de venir, la van
atropellar sortint de l’autobús.
Vaig pagar-li l’operació d’estenosis espinal, deguda a
l’accident.
Llavors ella va estar fent recuperació amb fisioteràpia,
també li vaig pagar jo.
En haver caducat el visat per 3 mesos que ella va demanar
pel mes de Juny, pel setembre li vaig pagar un permís de residència per un any.
Ella havia d’anar a l’ambaixada, fer una entrevista i esperar resposta de l’ambaixada per tenir el permís definitiu per venir.
Mentrestant ella continuava amb la recuperació i amb
medicació que li pagava jo també.
En aquest temps li he enviat diners per qualsevol cosa:
pagar factures endarrerides, les crosses que va utilitzar per tornar a caminar,
etc.
El bitllet d’avió que tenia reservat per finals de Juny, no
en va poder recuperar l’import, però a l’aeroport li van assegurar que li
guardaven el bitllet per quan el necessités.
Les coses es van torçar quan l’1 d’octubre del 2013 la seva
iaia i, única família que té ella, va morir de malària, una malaltia induïda
per un mosquit i que acostuma a ser letal. No hi ha remei per la malària, és
gairebé sentencia de mort. Comença amb febre i acaba per ser letal.
La Justin, desesperada, passa els primers dies de dol
enfonsada. Després em demana diners per enterrar la iaia. Jo li dic que no.
Ella insisteix que vol rendir-li un últim acte de respecte i que no li importa
vendre la seva casa un cop ella estigui aquí a Catalunya i tornar-me els diners
que em deu de tot el temps que l’he estat subvencionant. Jo accedeixo, però li
faig firmar un document de préstec, pel qual jo li presto uns diners, que ella
m’haurà de tornar.
La Justin, en tot aquest temps, no ha deixat de declarar el
seu amor per mi i dir-me que m’estima, no només pels diners que li he donat,
sinó “pel que sóc jo”: “I love you for whom you are”. Venint a fer-me entendre
que tots aquests esforços que he anat fent jo, no seran en va, sinó que ella es
manté ferma en dir que vol viure amb mi “per la resta dels seus dies” i que
m’estimarà sempre. Que aviat ens trobarem i que tot anirà bé, malgrat les
dificultats.
La iaia de la Justin li havia dit a ella que tenia una cosa
que l’ajudaria a ella i la seva parella a tenir la tranquil·litat per sempre.
Pocs dies després de la mort de la iaia, la Justin va entrar a la seva
habitació i sota el llit va trobar una maleta molt pesada i empolsinada, de la
que ella en desconeixia l’existència, però que tenia l’obertura atrofiada i li
era impossible obrir-la.
Mentrestant anaven passant els dies i esperàvem notícies de
l’ambaixada espanyola a Ghana. Notícies que no venien i jo em desesperava. De
cop, el 5 de novembre de 2013, la Justin busca una botiga on comprar un oli per
abocar a la obertura atrofiada de la maleta. Obre la maleta i troba un munt de
lingots d’or. De bones a primeres, ella no estava segura de què era allò. Però
va consultar-li a una veïna i amiga, de nom Gloria, que li va assegurar que
allò era or. No van trigar a anar a pesar l’or. El resultat van ser 32 kg. en
lingots d’or. Quan vaig consultar el preu de l’or en una web, me n’adono que
aquell or, si existeix i és real, en el mercat actual tindria un valor
aproximat d’1 milió i mig de dòlars, o el que és el mateix: 1 milió d’Euros.
Davant la nostra sorpresa i estupefacció. Era això al que es referia la iaia,
indubtablement. Com va arribar l’or allà? Com va passar tant de temps
desapercebut? Com la iaia no havia ficat aquell or en un lloc més segur? Com no
havia venut aquell or per dur una vida sense tants problemes econòmics o
simplement per viure millor? Són preguntes que no tindran mai resposta, la iaia
és morta. Hi ha raons, es clar que sí, com que per vendre l’or a Ghana cal
tenir pagades unes taxes, impostos, assegurances i certificats, que costen
molts diners i no tothom s’ho pot permetre.
La qüestió és que anteriorment, l’1 de novembre de 2013,
Tots Sants, la meva mare va ingressar a l’Hospital per febre, i ja anaven uns
quants ingressos en els darrers anys. La meva mare estava molt delicada.
Ara que teníem or, la Justin i jo vam pensar què farem amb
això? Ella, sense dubtar, em diu que me’l vol fer arribar aquí, a on visc jo.
D’aquesta manera, ella saldaria el seu deute, i quan ens ajuntéssim aquí,
podríem viure de renda la resta dels nostres dies. Dit i fet, a través de la
Gloria vam contactar amb un advocat, de nom Benedict, que ens havia de fer la
documentació d’aquest or per poder-lo enviar cap aquí.
Faig un pagament per uns 4 documents que el Benedict
assegurava que calia fer. Mentre els estan gestionant, la Justin rep la visita
d’un desconegut a casa seva, que se li infiltra a l’habitació de la seva iaia i
ella li etziba un cop al cap, surt al carrer demanant ajuda i ve la policia que
el deté i se l’enduu.
Jo li havia demanat a la Justin que es comprés una càmera de
fotos per fer-li una foto a l’or i per tenir fotos d’ella més recents. Un bon
dia, rebo dos documents del Benedict. I jo em queixo que falten documents i que
no veig clar que siguin documents legals, ja que semblen ser arranjats. Al
temps que quan xatejo amb la Justin, ella m’envia unes fotos manipulades amb
Photoshop, o quelcom per l’estil. 3 fotos que tenen el seu cap, però un cos
fals, acompanyades d’un suposat or que sembla del tot irreal. No cal pensar-ho
més, em dic a mi mateix que la Justin m’ha estafat i que sóc una víctima més
dels “Love-scammers”, coneguts per estafar, sentimentalment i econòmicament,
molts Europeus i Americans i gent d’arreu del món. Anteriorment, ja havia
interrogat a la Justin respecte de si era o no una “Love-scammer” i ella sempre
ho havia negat. Però davant l’evidència d’aquell mail i les fotos manipulades,
vaig dir: prou! Això és evident que és una estafa!!!
Era el 13 o 14 de novembre de 2013 quan la vaig engegar. El
16 de novembre rebo un correu de l’Hospital on ella s’havia operat i havia
seguit la recuperació, dient-me que la Justin havia sigut tirotejada sortint
d’una joieria amb un lingot d’or, que suposadament ella volia descanviar per
diners.
També rebo email del cirurgià, metge de la Justin,
demanant-me diners per operar la Justin, però de manera molt matussera i poc
clara. Responc que no, que tant me fa el que demani, que ja no tinc més diners
i que he sigut víctima d’una estafa sentimental.
Mentrestant, en Benedict em demana diners per enviar-me
l’or, al que faig oïdes sordes. L’acuso de ser-nos deslleials i de fer una
documentació falsa i incompleta. Decideixo prescindir dels seus serveis de
manera més que justificada. Donat que en un dels documents que m’havia enviat
el Benedict hi apareixia el nom d’una empresa que gestiona minerals preciosos
des de Ghana. Busco l’empresa al Google i la trobo. Veig que sembla una empresa
seriosa, que té codis ètics i de conducta, així com fotos de les mines, dels
seus magatzems, etc. Decideixo contactar amb el president d’aquesta companyia,
el mail del qual era visible en la seva web. Li envio un mail explicant-li el
cas de l’or i de la Justin, buscant explicacions.
La versió que jo sabia era que la Justin estava en coma i a
l’hospital.
Passa una setmana sense notícies de ningú. Mentrestant, el
dilluns, 25 de Novembre, operen el meu pare d’un tumor al ronyó. Motiu pel qual
estic anant als 2 Hospitals dia sí i dia també, a visitar el meu pare i la meva
mare, tots dos hospitalitzats.
Un dilluns rebo un missatge de la Gloria, la veïna de la
Justin, que em diu que la Justin s’ha mort. Contesto breument dient: “God bless
her”, “Déu la beneeixi”.
No rebo cap confirmació de l’hospital.
Rebo un mail del president de la companyia que gestiona
minerals preciosos: Godfred Weber. Fred Weber, en breu, em diu que ha estat de
viatge i no m’havia pogut contestar abans. Ell afirma que ha sentit a parlar de
la Justin, però que els documents del tal Benedict no són legals perquè manquen
de la seva signatura, la del president de la companyia. Que no es tracta d’una
estafa sentimental i que aniria a visitar la Justin a l’Hospital on estava. Un
cop ha anat allà, em diu que allà no hi és la Justin, que he estat mal
informat. Ell em proposa comprar or, si hi estic interessat. No el responc.
A continuació venen uns dies molt intensos, que explicaré:
Dilluns, 2 de desembre de 2013. Rebo un missatge del mòbil
de la Justin, d’ella, dient que ha sigut segrestada i alliberada per la policia
i que m’espera a la nit per xatejar.
Jo, incrèdul, vaig al xat. Els dies anteriors jo havia estat
participant en Fòrums contra els “Love-scammers” i havia pogut comprovar que hi
ha molts casos. Sobretot casos que vénen de Ghana, Nigeria i també de
Sud-Amèrica. Tot sabent que hi ha 8 milions d’estafadors sentimentals per
internet arreu del món.
La Justin m’explica que el diumenge anterior havia sigut
alliberada d’un segrest que l’havia tingut uns 15 dies retinguda en una
habitació d’un edifici a mig acabar, cap al sud d’Accra, la capital. Que
l’havien pegada i obligada, contra la seva voluntat a trucar-me per demanar-me
diners, cosa a la que ella s’hi havia negat. Que havia estat vigilada per uns 7
homes. Que havia passat un infern allà. Que aquella nit de diumenge a dilluns
havia dormit a l’hospital de la policia i que gràcies al Fred Weber i a mi,
ella havia pogut ser alliberada. Resulta que el Fred Weber havia fet algunes
trucades a contactes que té amb la policia i la policia havia investigat fins a
donar amb els segrestadors, que havien sigut detinguts. També el Benedict
segons la seva versió, qui semblava ser el cervell de la colla.
L’explicació a les fotos manipulades ve de que la Justin
havia sigut segrestada primer a casa seva, pels volts del 13 o 14 de novembre,
quan uns homes la van lligar i la van obligar, a punta de pistola, a xatejar
amb mi. Van manipular el seu correu electrònic i les fotos que em van enviar.
Per tant, era contra la seva voluntat que m’enviessin aquelles fotos i que ella
mai va voler enganyar-me, ni dir-me mentides respecte l’or o els seus
sentiments envers mi, etc. Que l’or l’havia requisat la policia, a l’espera de
les investigacions.
En aparença tot quadrava, la seva versió dels fets era
creïble, i ho continua essent. L’explicació del perquè l’hospital i el cirurgià
m’havien dit que estava en coma per uns trets que havia rebut, era perquè els
segrestadors els havien coaccionat sota l’amenaça de pistoles. Així que el
metge, amb les seves explicacions matusseres i poc clares, la Justin
l’exculpava. Més tard vaig contactar amb el metge-cirurgià i ell m’ho va
confirmar, que havia actuat sota les coaccions d’aquells pistolers.
En arribar a casa, aquell dilluns, la Justin s’havia trobat
la casa tot regirada. Li van robar la tele, la càmera de fotos i tot de
desordre en la seva casa. La Justin va necessitar ajuda psicològica durant uns
quants dies. Anava a l’hospital tot sovint i es va fer revisions i xequeigs
sobre el seu estat de salut.
Dimarts, 3 de desembre, vénen uns lampistes a casa meva per
començar la instal·lació de la calefacció d’aerotèrmia al meu pis, que ja tenia
projectat fer temps enrere. Comencen a fer forats i instal·lar radiadors.
Comencen a fer soroll i estan, durant 2 setmanes voltant pel meu pis, amb tot
el nerviosisme que porto a dins per tots els temes que em preocupen.
Dimecres, 4 de desembre de 2013, la meva mare mor a
l’Hospital. El meu pare, encara convalescent de l’operació, no està encara
d’alta i es munta un drama familiar, perquè el meu pare no pot assistir a
l’enterrament de la meva mare. Durant uns dies estic trasbalsat i no atenc
gaire a la Justin.
Mica en mica vaig recuperant el to. El meu pare continua a
l’hospital, però es nota l’absència de la mare. Mentrestant, la Justin, amb uns
estalvis que te ella en un compte corrent que li vaig donar jo, continua anant
a l’hospital per fer visites a la psicòloga i fent-se xequeigs.
Amb aquestes, que li demano explicacions al Fred Weber sobre
com va anar això de l’alliberament de la Justin i què hem de fer amb l’or.
Weber em respon que només va fer unes trucades a la policia per investigar la
desaparició de la Justin i que ells van fer la resta.
Weber em diu que ha anat a la policia per treure l’or d’allà
i retenir-lo per si, en algun moment, la Justin i jo volem fer la vida plegats
i volem tenir l’or a la nostra disposició. Que ell ens ajudaria, perquè ha
sentit a parlar de la nostra història i com que creu que és verídica i ell creu
que pot fer alguna cosa per ajudar-nos a estar junts i amb l’or, ha decidit
endur-se l’or a la seva companyia, pagant, això sí, una mena de cànon a la
policia.
Amb els contactes amb Fred Weber, ell em diu que ens ajudarà
econòmicament, sempre i quan li tornem l’import que ell ens ha deixat, un cop
estigui fet l’embarcament de l’or cap a Catalunya, on viuríem jo i la Justin.
La meva idea, recurrent, era: doncs ven una mica de l’or i amb això sufraguem
les despeses dels documents i l’embarcament. Weber fa unes gestions amb els
seus advocats i em comunica que per vendre l’or cal abans haver pagat uns
impostos, taxes, assegurança i un certificat del govern perquè sigui legal
fer-ho a Ghana, on, per altra banda, l’or té 3 vegades menys valor que a
l’estranger.
Faig el pagament dels documents que es refereixen a la
propietat de l’or, de la policia havent incautat l’or, del ministeri referent a
la propietat de l’or per la Justin, etc. Una colla de 8 o 10 documents que en 2
dies m’envia en Weber, afirmant que alguns dels documents tenen firmes d’altes
instàncies del ministeri de l’interior, com de la policia, etc. Uns documents
molt acolorits, molt “macos”, i que aparenten ser legals. Jo els dono
credibilitat. A més, per la rapidesa en que Weber me’ls fa arribar i el tracte
de confiança que ell em fa, sembla que tot encaixa i tot és perfecte. No
desmenteix, sinó que afirmen la versió de la Justin que va trobar l’or sota el
llit de la seva difunta iaia. I això ho citen els documents. Així com el pes de
l’or, etc.
Mitjans de desembre de 2013. La Justin és diagnosticada d’un
tumor cerebral (glioblastoma) pel metge-cirurgià, conegut pel nom de Selimion,
el mateix que va operar a la Justin d’estenosis espinal, temps enrere. Els
motius que ell esgrimeix són la manca d’una dieta regular i rica en vegetals i
fruita, l’estrès al que va estar sotmesa durant el segrest, inclòs radiacions
podrien ser-ne la causa, etc. Causes freqüents dels tumors cerebrals, que
després vaig poder comprovar a internet, buscant al Google. On vaig també
trobar que aquest tipus de tumors cerebrals no són gaire freqüents en els
països desenvolupats, però sí més freqüents en països subdesenvolupats. Atenent
a la piràmide demogràfica de Ghana, encara és un país força subdesenvolupat.
Què cal fer? Operar. Qui paga l’operació? Jo, evidentment.
Allà no tenen seguretat social, no saben què és això. Allà la sanitat es paga.
I si no pagues, no vius.
El fet és que en la mateixa setmana que la Justin és
diagnosticada del tumor cerebral, en Weber i jo havíem arribat a un tracte, pel
qual jo li faria una transferència de X diners (molts), per gestionar la venda
d’una part de l’or a Ghana i així poder pagar l’embarcament cap a Catalunya,
que és la part més costosa de totes. I també els deutes amb el Weber, per
ajudar-me. El tracte era que jo posaria una part, en Weber una altra part i
després es podria vendre una part de l’or per llavors saldar deutes i enviar la
part restant cap a Catalunya.
Per aconseguir aquests diners, que jo no tenia, vaig demanar
un préstec a una entitat bancària, posant per argument que volia els diners per
pagar la calefacció que m’havien instal·lat. Me’l van concedir el préstec. En pocs
dies el vaig tenir ingressat.
Arriba el cap de setmana i trec uns quants diners per pagar
l’operació de la Justin. Vaig demanar més diners perquè així aconseguiria
tenir-ne suficients per la transferència i per qualsevol altre imprevist. I així
va ser, va sortir l’imprevist d’immediat i vaig poder transferir els diners que
la Justin necessitava per ser operada. Calia fer-se l’operació el més ràpid
possible per evitar que el tumor s’estengués, ja que la Justin tenia freqüents
marejos i li rajava sang del nas i li venia son de cop i volta i tenia
problemes per organitzar-se bé i dur una alimentació equilibrada, però tot
plegat pel tumor.
Però calia fer la transferència al Weber. I amb aquestes
vaig anar a la mateixa entitat a fer la transferència quan se n’adonen que he
demanat el crèdit per unes obres a casa i no per la “compra de minerals” com
vaig argumentar per fer la transferència a Ghana. Parlo amb el director de
l’oficina i ell em diu que no serà possible i que analitzaran la documentació
que els porto.
Havent passat aquell cap de setmana, el dimecres em retiren
bona part dels diners del préstec i em deixen, com a préstec residual, els
diners que havia tret aquell cap de setmana, sense donar-me massa explicacions.
El metge Selimion programa el dia de l’operació, serà el 23
de desembre. La Justin haurà de passar Nadal i Cap d’Any a l’hospital.
El 23 de desembre se li practica l’operació.
Mentrestant jo continuo amb negociacions amb el Fred Weber,
qui em pressiona perquè fagi una transferència de diners abans de Nadal o Cap
d’any, perquè del contrari la inflació pujarà i els preus s’inflaran més. Jo
responc que m’han retirat el préstec i que hauré d’anar a buscar el préstec a
una altra entitat. Ell espera, jo desespero mentrestant.
Som els primers dies de Gener de 2014. He demanat un altre
préstec a una entitat diferent a la meva habitual. Weber espera una
transferència de diners. Dijous que ve vindrà el lampista que m’ha instal·lat
la calefacció d’aerotèrmia i em durà la factura. Hi ha una part pagada de la
calefacció, però en resta una altra part. No tinc diners ni per uns, ni pels
altres.
La Justin, ara, necessita una medicació especial i cal
pagar-la. El cirurgià Selimion ja m’ha comunicat el valor d’aquesta medicació.
Estic a l’espera que em concedeixin el préstec per poder pagar: la medicació de
la Justin, les gestions amb l’or i els lampistes per la calefacció.
Estic calentet ara a casa. Ja no passo més fred. La Justin
es recupera a l’hospital, i xategem de tant en tant, ella amb el portàtil del
metge Selimion.
I jo, sense gaires diners a la llibreta i cobrant una pensió
contributiva, però mínima, no sé si podré pagar a tothom.
He demanat ajuda al meu pare per pagar la calefacció, però
ell es nega de moment, argumentant que estem a l’espera de saber les últimes
voluntats de la meva mare i potser pagar impostos per algun dels immobles en
propietat de la família.
És un joc de despropòsits? Té tota la pinta de ser-ho.
Mentrestant, demà és Reis i se suposa que tots els nens
tindran regals. Jo no, Jo tindré carbó. I me l’he guanyat, us ho puc ben
assegurar. I la Justin també hauria de tenir carbó, tot i que allà, no crec que
celebrin els Reis. És més, gairebé ho puc certificar.