Capítol 2

Passat Reis, la Justin i jo continuem xatejant, ella des de l’ordinador portàtil del cirurgià Selimion. A mi em concedeixen el préstec a l’altre entitat. Acordem enviar-li els diners de la medicació que ella necessita. També pago una part de la calefacció amb els diners del préstec. Al mateix temps, en Fred Weber em reclama diners per “començar els tràmits de dur l’or cap aquí”, al qual li nego en rodó, perquè no veig clar que “començar els tràmits” sigui garantia de portar, veritablement, l’or cap aquí. De manera que si li enviés els diners que em demana, segurament me’n demanaria més posteriorment. I jo no estava en condicions d’assegurar-li més diners.

Jo, mentrestant, em faig a la idea que hauré de viatjar a Ghana a trobar-me la Justin i gestionar el portar l’or des d’allà mateix, en el mateix terreny. Busco la web de l’ambaixada de Ghana i veig els tràmits que cal fer per viatjar a Ghana. Em cal una vacuna de la febre groga, que encara no la tinc i demano hora per posar-me-la. Però finalment me’n desdic i no me la faig posar.

La Justin està a punt de ser donada d’alta de l’hospital. En els nostres xats acordem que quan ella surti anirà a veure en Fred Weber i li demanarà que li torni l’or, donat que en Fred Weber ens va dir que si no li enviàvem els diners per l’enviament, que la Justin passés a retirar l’or de la seva oficina.

La Justin proposa que quan ella tingui l’or m’enviaria unes quantes barres a través d’un conegut del metge Selimion, un tal Alex, que es dedica a això. I, que caldria pagar l’enviament. Però, d’aquesta manera, m’asseguraria tenir una part de l’or aquí per vendre-la i aconseguir finançament per portar la resta de l’or i a ella a Catalunya.

Arriba el dilluns, 13 de Gener i, segons la Justin, s’ha trobat amb l’Alex i ha anat a recollir l’or de l’oficina de Fred Weber, que segons ella estava molt enfadat.

Com que la Justin, suposadament, té l’or a casa, és un perill, ja que altres vegades l’han assaltat a casa i ella té por. Li envio els diners necessaris per enviar-me 5 barres d’or a la Justin el 15 de Gener, a través d’una d’aquestes empreses d’enviament de diners. Ella anirà acompanyada de la Mary, la fisioterapeuta amb qui va travar amistat d’ençà de la fisioteràpia que va rebre la Justin durant l’any anterior. El mateix dia 15 la Justin m’envia un SMS dient que es dirigeix a l’oficina i que m’avisarà quan hagi retirat els diners i es dirigeixi a l’oficina de l’Alex, que s’encarregarà de fer l’enviament de les 5 barres.

Espero. Espero més. No arriba el missatge i al vespre connecto al xat, on tampoc hi és ella. Truco a l’Alex, al Selimion i a la Mary. Ningú contesta. Contacto de nou amb en Fred Weber i en Selimion per mail. La Justin ha tornat a desaparèixer!!! I amb els meus diners!!!

Em deprimeixo, en Weber diu que ha contactat amb la policia i que esperaran 24 hores abans de començar a buscar-la. En Selimion no en sap res. Passo uns dies angoixat. Mentre que en Weber em diu que probablement ella s’ha embutxacat els diners i se’ls està gastant en algun lloc. Decideixo no agafar el telèfon quan em truquen de Ghana. El diumenge em truquen l’Alex, en Selimion i, per impossible que sembli, rebo una trucada del Benedict, a qui se suposava tancat a la garjola. No contesto a ningú, però el dilluns, 20 de Gener rebo un mail del Selimion que em diu que han trobat la Mary en molt mal estat lluny del centre de la capital, cap a una zona rural. Decideixo no contestar-lo. Estic molt empipat i amb raó! La Justin ha desaparegut amb una quantitat de diners significativa per mi, ja que és un préstec i l’hauré de tornar. Veig que m’he arriscat massa i decideixo reprendre el contacte amb en Weber.

En Fred Weber m’assegura que la Justin no va anar a retirar l’or de la seva oficina, que l’or encara està amb ell. I que la Justin, després de tot el que jo l’havia ajudat i de la manera que me l’havia cregut, m’havia mentit, portat pel camí de l’amargura i havia desaparegut amb una pila de diners que li havia enviat jo.

Ell i jo mantenim un contacte per mail molt intens en els següents dies. Decidim que posarem l’or al meu nom. Les 16 barres continuaven en el seu poder, segons ell i la Justin no la volia perquè m’havia traït i no era digna de confiança. Llavors demano un segon préstec a l’entitat que ja m’havia prestat l’anterior préstec i me’l concedeixen.

Aquests diners serviran per fer uns documents de propietat nous i també per un document: “Memoràndum d’entesa” entre en Fred Weber i jo, conforme ell m’ajudarà a pagar els impostos, taxes, embarcament i certificat del govern i quan jo rebi l’or i aconsegueixi vendre’n una part, li retorni a en Weber, per saldar el deute amb ell.

Dit i fet, li faig arribar els diners d’aquest segon préstec, i quelcom més del meu compte corrent, que encara tenia, per fer això. Ho fem en 3 enviaments i demano ajuda a un amic, de nom Ramón, que posa el seu nom i DNI en l’enviament, donat que jo ja tenia el màxim enviat el període de 3 mesos.

En qüestió de 4 dies tinc els documents al meu mail. En Fred Weber torna a ser diligent i m’envia els documents, que he de tornar signats i que, de fet, els torno signats. Però sorgeix un problema: El President de Ghana, John Dramani Mahama, estableix una nova taxa, perquè la Justin, legal propietària de l’or no hi era en la signatura dels nous documents que em feien a mi, el nou propietari. Motiu pel qual, si no s’abonava la quantitat de la taxa, l’or quedava immobilitzat, a l’espera de ser abonada la taxa en la seva totalitat. Me caso en dena! Ja hi som pel tros!

Mentrestant, el meu pare m’ha ajudat per acabar de pagar la calefacció. Ara tinc un deute menys, però les coses prenen un caire nefast d’aquí en endavant, perquè la Justin torna a aparèixer en escena el 4 de Febrer.

Introducció i Capítol 1

Introducció

A continuació narraré els fets succeïts d’un temps ençà. Són fets dignes d’una novel·la negra, per tant, els he narrat tal qual, amb detalls concrets, però sense anomenar altres detalls com quantitats de diners, etc. El fet és que el passat 2013, any en que he fet els 40 anys, successius esdeveniments han canviat el meu panorama existencial. Tan és així, que aquesta novel·la negra es va reescrivint a mesura que es va esdevenint. Però començo amb el primer capítol, on es senten les bases d’aquesta novel·la real i que encara no te final.

La Negra d'Or - Capítol 1

El 21 d’Abril del 2013 vaig conèixer la Justin, de Ghana, en una pàgina de contactes gratuïta.

No va trigar gaire en declarar-me el seu amor i que volia buscar un lloc per anar a viure i fer la seva vida al costat de l’home que estimaria sempre.

Tampoc va trigar a demanar-me diners per pagar un visat i un bitllet d’avió per venir a viure amb mi, donat que jo visc sol i tinc un pis per mi sol.

Justin

Bandera de Ghana

Ella va tenir un accident el dia abans de venir, la van atropellar sortint de l’autobús.

Vaig pagar-li l’operació d’estenosis espinal, deguda a l’accident.

Llavors ella va estar fent recuperació amb fisioteràpia, també li vaig pagar jo.

En haver caducat el visat per 3 mesos que ella va demanar pel mes de Juny, pel setembre li vaig pagar un permís de residència per un any. Ella havia d’anar a l’ambaixada, fer una entrevista i esperar resposta de l’ambaixada per tenir el permís definitiu per venir.

Mentrestant ella continuava amb la recuperació i amb medicació que li pagava jo també.

En aquest temps li he enviat diners per qualsevol cosa: pagar factures endarrerides, les crosses que va utilitzar per tornar a caminar, etc.

El bitllet d’avió que tenia reservat per finals de Juny, no en va poder recuperar l’import, però a l’aeroport li van assegurar que li guardaven el bitllet per quan el necessités.

Les coses es van torçar quan l’1 d’octubre del 2013 la seva iaia i, única família que té ella, va morir de malària, una malaltia induïda per un mosquit i que acostuma a ser letal. No hi ha remei per la malària, és gairebé sentencia de mort. Comença amb febre i acaba per ser letal.

La Justin, desesperada, passa els primers dies de dol enfonsada. Després em demana diners per enterrar la iaia. Jo li dic que no. Ella insisteix que vol rendir-li un últim acte de respecte i que no li importa vendre la seva casa un cop ella estigui aquí a Catalunya i tornar-me els diners que em deu de tot el temps que l’he estat subvencionant. Jo accedeixo, però li faig firmar un document de préstec, pel qual jo li presto uns diners, que ella m’haurà de tornar.

La Justin, en tot aquest temps, no ha deixat de declarar el seu amor per mi i dir-me que m’estima, no només pels diners que li he donat, sinó “pel que sóc jo”: “I love you for whom you are”. Venint a fer-me entendre que tots aquests esforços que he anat fent jo, no seran en va, sinó que ella es manté ferma en dir que vol viure amb mi “per la resta dels seus dies” i que m’estimarà sempre. Que aviat ens trobarem i que tot anirà bé, malgrat les dificultats.

La iaia de la Justin li havia dit a ella que tenia una cosa que l’ajudaria a ella i la seva parella a tenir la tranquil·litat per sempre. Pocs dies després de la mort de la iaia, la Justin va entrar a la seva habitació i sota el llit va trobar una maleta molt pesada i empolsinada, de la que ella en desconeixia l’existència, però que tenia l’obertura atrofiada i li era impossible obrir-la.

Mentrestant anaven passant els dies i esperàvem notícies de l’ambaixada espanyola a Ghana. Notícies que no venien i jo em desesperava. De cop, el 5 de novembre de 2013, la Justin busca una botiga on comprar un oli per abocar a la obertura atrofiada de la maleta. Obre la maleta i troba un munt de lingots d’or. De bones a primeres, ella no estava segura de què era allò. Però va consultar-li a una veïna i amiga, de nom Gloria, que li va assegurar que allò era or. No van trigar a anar a pesar l’or. El resultat van ser 32 kg. en lingots d’or. Quan vaig consultar el preu de l’or en una web, me n’adono que aquell or, si existeix i és real, en el mercat actual tindria un valor aproximat d’1 milió i mig de dòlars, o el que és el mateix: 1 milió d’Euros. Davant la nostra sorpresa i estupefacció. Era això al que es referia la iaia, indubtablement. Com va arribar l’or allà? Com va passar tant de temps desapercebut? Com la iaia no havia ficat aquell or en un lloc més segur? Com no havia venut aquell or per dur una vida sense tants problemes econòmics o simplement per viure millor? Són preguntes que no tindran mai resposta, la iaia és morta. Hi ha raons, es clar que sí, com que per vendre l’or a Ghana cal tenir pagades unes taxes, impostos, assegurances i certificats, que costen molts diners i no tothom s’ho pot permetre.

La qüestió és que anteriorment, l’1 de novembre de 2013, Tots Sants, la meva mare va ingressar a l’Hospital per febre, i ja anaven uns quants ingressos en els darrers anys. La meva mare estava molt delicada.

Ara que teníem or, la Justin i jo vam pensar què farem amb això? Ella, sense dubtar, em diu que me’l vol fer arribar aquí, a on visc jo. D’aquesta manera, ella saldaria el seu deute, i quan ens ajuntéssim aquí, podríem viure de renda la resta dels nostres dies. Dit i fet, a través de la Gloria vam contactar amb un advocat, de nom Benedict, que ens havia de fer la documentació d’aquest or per poder-lo enviar cap aquí.

Faig un pagament per uns 4 documents que el Benedict assegurava que calia fer. Mentre els estan gestionant, la Justin rep la visita d’un desconegut a casa seva, que se li infiltra a l’habitació de la seva iaia i ella li etziba un cop al cap, surt al carrer demanant ajuda i ve la policia que el deté i se l’enduu.

Jo li havia demanat a la Justin que es comprés una càmera de fotos per fer-li una foto a l’or i per tenir fotos d’ella més recents. Un bon dia, rebo dos documents del Benedict. I jo em queixo que falten documents i que no veig clar que siguin documents legals, ja que semblen ser arranjats. Al temps que quan xatejo amb la Justin, ella m’envia unes fotos manipulades amb Photoshop, o quelcom per l’estil. 3 fotos que tenen el seu cap, però un cos fals, acompanyades d’un suposat or que sembla del tot irreal. No cal pensar-ho més, em dic a mi mateix que la Justin m’ha estafat i que sóc una víctima més dels “Love-scammers”, coneguts per estafar, sentimentalment i econòmicament, molts Europeus i Americans i gent d’arreu del món. Anteriorment, ja havia interrogat a la Justin respecte de si era o no una “Love-scammer” i ella sempre ho havia negat. Però davant l’evidència d’aquell mail i les fotos manipulades, vaig dir: prou! Això és evident que és una estafa!!!

Era el 13 o 14 de novembre de 2013 quan la vaig engegar. El 16 de novembre rebo un correu de l’Hospital on ella s’havia operat i havia seguit la recuperació, dient-me que la Justin havia sigut tirotejada sortint d’una joieria amb un lingot d’or, que suposadament ella volia descanviar per diners.

També rebo email del cirurgià, metge de la Justin, demanant-me diners per operar la Justin, però de manera molt matussera i poc clara. Responc que no, que tant me fa el que demani, que ja no tinc més diners i que he sigut víctima d’una estafa sentimental.

Mentrestant, en Benedict em demana diners per enviar-me l’or, al que faig oïdes sordes. L’acuso de ser-nos deslleials i de fer una documentació falsa i incompleta. Decideixo prescindir dels seus serveis de manera més que justificada. Donat que en un dels documents que m’havia enviat el Benedict hi apareixia el nom d’una empresa que gestiona minerals preciosos des de Ghana. Busco l’empresa al Google i la trobo. Veig que sembla una empresa seriosa, que té codis ètics i de conducta, així com fotos de les mines, dels seus magatzems, etc. Decideixo contactar amb el president d’aquesta companyia, el mail del qual era visible en la seva web. Li envio un mail explicant-li el cas de l’or i de la Justin, buscant explicacions.

La versió que jo sabia era que la Justin estava en coma i a l’hospital.

Passa una setmana sense notícies de ningú. Mentrestant, el dilluns, 25 de Novembre, operen el meu pare d’un tumor al ronyó. Motiu pel qual estic anant als 2 Hospitals dia sí i dia també, a visitar el meu pare i la meva mare, tots dos hospitalitzats.

Un dilluns rebo un missatge de la Gloria, la veïna de la Justin, que em diu que la Justin s’ha mort. Contesto breument dient: “God bless her”, “Déu la beneeixi”.

No rebo cap confirmació de l’hospital.

Rebo un mail del president de la companyia que gestiona minerals preciosos: Godfred Weber. Fred Weber, en breu, em diu que ha estat de viatge i no m’havia pogut contestar abans. Ell afirma que ha sentit a parlar de la Justin, però que els documents del tal Benedict no són legals perquè manquen de la seva signatura, la del president de la companyia. Que no es tracta d’una estafa sentimental i que aniria a visitar la Justin a l’Hospital on estava. Un cop ha anat allà, em diu que allà no hi és la Justin, que he estat mal informat. Ell em proposa comprar or, si hi estic interessat. No el responc.

A continuació venen uns dies molt intensos, que explicaré:

Dilluns, 2 de desembre de 2013. Rebo un missatge del mòbil de la Justin, d’ella, dient que ha sigut segrestada i alliberada per la policia i que m’espera a la nit per xatejar.

Jo, incrèdul, vaig al xat. Els dies anteriors jo havia estat participant en Fòrums contra els “Love-scammers” i havia pogut comprovar que hi ha molts casos. Sobretot casos que vénen de Ghana, Nigeria i també de Sud-Amèrica. Tot sabent que hi ha 8 milions d’estafadors sentimentals per internet arreu del món.

La Justin m’explica que el diumenge anterior havia sigut alliberada d’un segrest que l’havia tingut uns 15 dies retinguda en una habitació d’un edifici a mig acabar, cap al sud d’Accra, la capital. Que l’havien pegada i obligada, contra la seva voluntat a trucar-me per demanar-me diners, cosa a la que ella s’hi havia negat. Que havia estat vigilada per uns 7 homes. Que havia passat un infern allà. Que aquella nit de diumenge a dilluns havia dormit a l’hospital de la policia i que gràcies al Fred Weber i a mi, ella havia pogut ser alliberada. Resulta que el Fred Weber havia fet algunes trucades a contactes que té amb la policia i la policia havia investigat fins a donar amb els segrestadors, que havien sigut detinguts. També el Benedict segons la seva versió, qui semblava ser el cervell de la colla.

L’explicació a les fotos manipulades ve de que la Justin havia sigut segrestada primer a casa seva, pels volts del 13 o 14 de novembre, quan uns homes la van lligar i la van obligar, a punta de pistola, a xatejar amb mi. Van manipular el seu correu electrònic i les fotos que em van enviar. Per tant, era contra la seva voluntat que m’enviessin aquelles fotos i que ella mai va voler enganyar-me, ni dir-me mentides respecte l’or o els seus sentiments envers mi, etc. Que l’or l’havia requisat la policia, a l’espera de les investigacions.

En aparença tot quadrava, la seva versió dels fets era creïble, i ho continua essent. L’explicació del perquè l’hospital i el cirurgià m’havien dit que estava en coma per uns trets que havia rebut, era perquè els segrestadors els havien coaccionat sota l’amenaça de pistoles. Així que el metge, amb les seves explicacions matusseres i poc clares, la Justin l’exculpava. Més tard vaig contactar amb el metge-cirurgià i ell m’ho va confirmar, que havia actuat sota les coaccions d’aquells pistolers.

En arribar a casa, aquell dilluns, la Justin s’havia trobat la casa tot regirada. Li van robar la tele, la càmera de fotos i tot de desordre en la seva casa. La Justin va necessitar ajuda psicològica durant uns quants dies. Anava a l’hospital tot sovint i es va fer revisions i xequeigs sobre el seu estat de salut.

Dimarts, 3 de desembre, vénen uns lampistes a casa meva per començar la instal·lació de la calefacció d’aerotèrmia al meu pis, que ja tenia projectat fer temps enrere. Comencen a fer forats i instal·lar radiadors. Comencen a fer soroll i estan, durant 2 setmanes voltant pel meu pis, amb tot el nerviosisme que porto a dins per tots els temes que em preocupen.

Dimecres, 4 de desembre de 2013, la meva mare mor a l’Hospital. El meu pare, encara convalescent de l’operació, no està encara d’alta i es munta un drama familiar, perquè el meu pare no pot assistir a l’enterrament de la meva mare. Durant uns dies estic trasbalsat i no atenc gaire a la Justin.

Mica en mica vaig recuperant el to. El meu pare continua a l’hospital, però es nota l’absència de la mare. Mentrestant, la Justin, amb uns estalvis que te ella en un compte corrent que li vaig donar jo, continua anant a l’hospital per fer visites a la psicòloga i fent-se xequeigs.

Amb aquestes, que li demano explicacions al Fred Weber sobre com va anar això de l’alliberament de la Justin i què hem de fer amb l’or. Weber em respon que només va fer unes trucades a la policia per investigar la desaparició de la Justin i que ells van fer la resta.

Weber em diu que ha anat a la policia per treure l’or d’allà i retenir-lo per si, en algun moment, la Justin i jo volem fer la vida plegats i volem tenir l’or a la nostra disposició. Que ell ens ajudaria, perquè ha sentit a parlar de la nostra història i com que creu que és verídica i ell creu que pot fer alguna cosa per ajudar-nos a estar junts i amb l’or, ha decidit endur-se l’or a la seva companyia, pagant, això sí, una mena de cànon a la policia.

Amb els contactes amb Fred Weber, ell em diu que ens ajudarà econòmicament, sempre i quan li tornem l’import que ell ens ha deixat, un cop estigui fet l’embarcament de l’or cap a Catalunya, on viuríem jo i la Justin. La meva idea, recurrent, era: doncs ven una mica de l’or i amb això sufraguem les despeses dels documents i l’embarcament. Weber fa unes gestions amb els seus advocats i em comunica que per vendre l’or cal abans haver pagat uns impostos, taxes, assegurança i un certificat del govern perquè sigui legal fer-ho a Ghana, on, per altra banda, l’or té 3 vegades menys valor que a l’estranger.

Faig el pagament dels documents que es refereixen a la propietat de l’or, de la policia havent incautat l’or, del ministeri referent a la propietat de l’or per la Justin, etc. Una colla de 8 o 10 documents que en 2 dies m’envia en Weber, afirmant que alguns dels documents tenen firmes d’altes instàncies del ministeri de l’interior, com de la policia, etc. Uns documents molt acolorits, molt “macos”, i que aparenten ser legals. Jo els dono credibilitat. A més, per la rapidesa en que Weber me’ls fa arribar i el tracte de confiança que ell em fa, sembla que tot encaixa i tot és perfecte. No desmenteix, sinó que afirmen la versió de la Justin que va trobar l’or sota el llit de la seva difunta iaia. I això ho citen els documents. Així com el pes de l’or, etc.

Mitjans de desembre de 2013. La Justin és diagnosticada d’un tumor cerebral (glioblastoma) pel metge-cirurgià, conegut pel nom de Selimion, el mateix que va operar a la Justin d’estenosis espinal, temps enrere. Els motius que ell esgrimeix són la manca d’una dieta regular i rica en vegetals i fruita, l’estrès al que va estar sotmesa durant el segrest, inclòs radiacions podrien ser-ne la causa, etc. Causes freqüents dels tumors cerebrals, que després vaig poder comprovar a internet, buscant al Google. On vaig també trobar que aquest tipus de tumors cerebrals no són gaire freqüents en els països desenvolupats, però sí més freqüents en països subdesenvolupats. Atenent a la piràmide demogràfica de Ghana, encara és un país força subdesenvolupat.

Què cal fer? Operar. Qui paga l’operació? Jo, evidentment. Allà no tenen seguretat social, no saben què és això. Allà la sanitat es paga. I si no pagues, no vius.

El fet és que en la mateixa setmana que la Justin és diagnosticada del tumor cerebral, en Weber i jo havíem arribat a un tracte, pel qual jo li faria una transferència de X diners (molts), per gestionar la venda d’una part de l’or a Ghana i així poder pagar l’embarcament cap a Catalunya, que és la part més costosa de totes. I també els deutes amb el Weber, per ajudar-me. El tracte era que jo posaria una part, en Weber una altra part i després es podria vendre una part de l’or per llavors saldar deutes i enviar la part restant cap a Catalunya.

Per aconseguir aquests diners, que jo no tenia, vaig demanar un préstec a una entitat bancària, posant per argument que volia els diners per pagar la calefacció que m’havien instal·lat. Me’l van concedir el préstec. En pocs dies el vaig tenir ingressat.

Arriba el cap de setmana i trec uns quants diners per pagar l’operació de la Justin. Vaig demanar més diners perquè així aconseguiria tenir-ne suficients per la transferència i per qualsevol altre imprevist. I així va ser, va sortir l’imprevist d’immediat i vaig poder transferir els diners que la Justin necessitava per ser operada. Calia fer-se l’operació el més ràpid possible per evitar que el tumor s’estengués, ja que la Justin tenia freqüents marejos i li rajava sang del nas i li venia son de cop i volta i tenia problemes per organitzar-se bé i dur una alimentació equilibrada, però tot plegat pel tumor.

Però calia fer la transferència al Weber. I amb aquestes vaig anar a la mateixa entitat a fer la transferència quan se n’adonen que he demanat el crèdit per unes obres a casa i no per la “compra de minerals” com vaig argumentar per fer la transferència a Ghana. Parlo amb el director de l’oficina i ell em diu que no serà possible i que analitzaran la documentació que els porto.

Havent passat aquell cap de setmana, el dimecres em retiren bona part dels diners del préstec i em deixen, com a préstec residual, els diners que havia tret aquell cap de setmana, sense donar-me massa explicacions.

El metge Selimion programa el dia de l’operació, serà el 23 de desembre. La Justin haurà de passar Nadal i Cap d’Any a l’hospital.

El 23 de desembre se li practica l’operació.

Mentrestant jo continuo amb negociacions amb el Fred Weber, qui em pressiona perquè fagi una transferència de diners abans de Nadal o Cap d’any, perquè del contrari la inflació pujarà i els preus s’inflaran més. Jo responc que m’han retirat el préstec i que hauré d’anar a buscar el préstec a una altra entitat. Ell espera, jo desespero mentrestant.

Som els primers dies de Gener de 2014. He demanat un altre préstec a una entitat diferent a la meva habitual. Weber espera una transferència de diners. Dijous que ve vindrà el lampista que m’ha instal·lat la calefacció d’aerotèrmia i em durà la factura. Hi ha una part pagada de la calefacció, però en resta una altra part. No tinc diners ni per uns, ni pels altres.

La Justin, ara, necessita una medicació especial i cal pagar-la. El cirurgià Selimion ja m’ha comunicat el valor d’aquesta medicació. Estic a l’espera que em concedeixin el préstec per poder pagar: la medicació de la Justin, les gestions amb l’or i els lampistes per la calefacció.

Estic calentet ara a casa. Ja no passo més fred. La Justin es recupera a l’hospital, i xategem de tant en tant, ella amb el portàtil del metge Selimion.

I jo, sense gaires diners a la llibreta i cobrant una pensió contributiva, però mínima, no sé si podré pagar a tothom.

He demanat ajuda al meu pare per pagar la calefacció, però ell es nega de moment, argumentant que estem a l’espera de saber les últimes voluntats de la meva mare i potser pagar impostos per algun dels immobles en propietat de la família.

És un joc de despropòsits? Té tota la pinta de ser-ho.

Mentrestant, demà és Reis i se suposa que tots els nens tindran regals. Jo no, Jo tindré carbó. I me l’he guanyat, us ho puc ben assegurar. I la Justin també hauria de tenir carbó, tot i que allà, no crec que celebrin els Reis. És més, gairebé ho puc certificar.